Història
Hospitalitat des de 1386
El nostre passat
A finals del segle XIV i primers anys del segle XV s’observa a Catalunya una tendència a fomentar la construcció d’hospitals en diverses poblacions.
Tenim notícia de la Fundació de la Pia Almoina a Barcelona l’any 1308, el de la nostra vila de Caldes de Montbui l’any 1386, així com l’Hospital de Cervera (1389), l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1401) i d’altres.
La fundació del nostre hospital l’any 1386 es deu a la iniciativa dels germans calderins Pere i Bernat Lunes que varen adquirir un edifici existent a la plaça de la Font del Lleó de Caldes de Montbui, amb dret a l’aigua termal, per annexionar-lo a dos altres de la seva propietat i dedicar-los conjuntament a l’assistència dels pobres i malalts de la vila.
L’administració i la continuïtat d’aquesta institució la van dipositar en mans de l’Església Parroquial i dels Jurats de la vila (l’Ajuntament) juntament amb els seus prohoms, estructura que s’ha mantingut fins a l’actualitat.
A partir de l’any 1394, l’Hospital ja comptava amb el seu òrgan de govern propi format per un consell d’administració que gestionava amb rigor els béns i recursos, fruit de donacions a favor seu.
Des del segle XIV fins a principis del XX, l’Hospital va anar exercint les seves funcions d’asil, hospital i escola evolucionant i adaptant-se als temps i amb èpoques més o menys reeixides, segons l’esdevenir de la història.
El 1917 es col·locà la primera pedra per al nou hospital de Santa Susanna, però no va ser possible la seva edificació per manca de mitjans econòmics.
Finalment, l’any 1969, el president de la Fundació Santa Susanna, Sr. Francesc Puig i Tiana, reinicià les gestions necessàries per prosseguir l’obra començada l’any 1917. Gràcies a la venda d’una propietat procedent del llegat del Sr. Joan Samsó i Clapés es van tenir els recursos necessaris per finalitzar el nou edifici que fou inaugurat pel president Sr. Josep Coll i Roselló l’any 1978. El nou edifici es dedicà exclusivament a residència geriàtrica i va ser l’inici de la modernització de la nostra institució.
La fundació es transforma
Dels més de sis segles de trajectòria, els últims 30 anys han estat marcats per un gran creixement: un augment en la nostra oferta de serveis adreçats a les persones i un increment del nombre d’usuaris i de professionals. Tot això, en un entorn canviant i exigent però amb desigual finançament en les diferents atencions.
Per seguir prestant serveis adaptats, la Fundació Santa Susanna es transforma i el 2019 es crea una nova entitat: la Fundació Sociosanitària Santa Susanna.
És un nou repte que afrontem amb compromís i que ens permetrà tornar a l’atenció de proximitat i fer sostenible la nostra organització per establir els fonaments per a nous projectes, tot continuant la nostra missió d’acolliment i hospitalitat.
La continuitat al llarg dels segles
La continuïtat de la Fundació Santa Susanna està configurada per uns eixos que, mantenint-se al llarg de la seva història, li donen la seva identitat:
- L’advocació a Santa Susanna, que va estar Patrona de Caldes de Montbui fins al segle XIX, es deu a la presència d’una esglesiola en honor a la Santa que es va incorporar al llavors nou edifici de l’Hospital donant-li el seu nom.
- La propietat i l’accés a l’aigua termal de la vila així com les instal·lacions necessàries per als banys, han estat una activitat que sempre s’ha entès com un complement terapèutic per l’atenció a les persones que s’hi han acollit i que ha tingut un paper molt important a la nostra institució.
- Els donatius de persones caritatives, especialment naturals de la vila, que han permès a la fundació continuar i ampliar la seva tasca d’ajuda a les persones més necessitades.
- La finalitat de la fundació, que es reflecteix en la lectura de les actes de moltes reunions de Junta, on es determina la gratuïtat dels serveis als pobres i necessitats de la vila així com admetre la possibilitat de cobrar únicament el cost del seu manteniment a les persones amb medis econòmics, excloent sempre l’ànim de lucre.
- El patronat de la institució sempre ha estat format per representants nats de l’Ajuntament i de la Parròquia i per altres membres escollits per la seva voluntat de servei desinteressat i vinculació a la vila.
- La capacitat de la fundació per actualitzar la lectura de la seva missió i adaptar-se a les necessitats de cada moment de la història sense perdre la seva finalitat fundacional.
- L’estreta i continuada vinculació de la institució amb la vila i de la vila amb la institució.
Història de santa Susanna
Susanna va néixer el segle III en una família noble molt pròxima a l’Emperador Dioclecià.
Era filla del que seria Sant Gabí i neboda del Sant Pare Gai , qui governà l’Església de l’any 283 al 296). Ambdós varen encarregar-se de la formació de Susanna, procurant inculcar-li una sòlida fe cristiana i una gran devoció a la Verge. Susanna era una donzella d’exquisida bellesa i oferí la seva vida a Déu fent solemne vot de castedat.
Conten els seus biògrafs que l’Emperador Dioclecià feu casar la seva filla Valèria amb el seu amic Maximí, el qual enviduà prematurament i l’Emperador procurà casar amb el vidu la seva neboda Susanna, la qual refusà el matrimoni adduint les extravagants supersticions dels gentils. Dioclecià, assabentat i contrariat del menyspreu de Susanna, ordenà a un oficial que empresonés i turmentés a la donzella fins a fer renunciar de les seves conviccions, cosa que no aconseguí, i va morir decapitada.
